2.4. Responsabilitat social del disseny d’interacció
2.4.1. El compromís social del disseny
En la història del disseny, sempre hi ha hagut dissenyadors i dissenyadores socialment compromesos, a vegades compartint interessos amb tendències i corrents artístics, i a vegades per afinitat ideològica amb moviments socials o polítics. La seva interconnexió amb la societat sorgeix del caràcter mediador que les persones atribueixen a les coses. Per aquest motiu, el significat i el valor dels productes i els serveis dissenyats té un paper decisiu en les relacions de les persones, i en les experiències amb el seu entorn.
Per això, és important que els dissenyadors i les dissenyadores coneguin la història de la seva professió, de les teories, les crítiques i els debats que s’han plantejat. És important ser conscients que els reptes actuals no són nous, conèixer com s’han resolt els problemes del passat, i saber que el disseny social i sostenible no és una qüestió nova en la disciplina del disseny (Helvert, 2016). Actualment, el disseny i la tecnologia evolucionen conjuntament, comparteixen mitjans i interessos, així com anteriorment els avenços de la mecanització i la fabricació, els nous materials i les innovacions productives han impulsat el desenvolupament i les aplicacions del disseny. Però l’economia de mitjans, recursos i accions segueix essent un dels principals objectius del disseny, com bé enunciava un dels dissenyadors més importants del segle xx, R.B. Fuller, amb l’expressió «fer més amb menys» (Fuller, 2008, pàg. 17). No es pot ni s’ha d’oblidar que el disseny d’interacció és hereu del corpus teòrico-pràctic generat pel disseny gràfic i industrial, i que, en el futur immediat, les tres disciplines es retroalimentaran, tot compartint objectius i finalitats comunes.
Una de les maneres d’afrontar els reptes que implica el disseny social dels mitjans interactius consisteix a contemplar, dins del procés de disseny, allò que succeeix un cop s’ha formalitzat la proposta. Després de formalitzar i implementar les idees en el món real, cal fer el seguiment dels recursos que utilitzen, com es produeixen i repercuteixen en els projectes, com influeixen en el comportament i el consum de les persones, el grau d’acceptació social que presenten, el significat cultural que comporten i el tipus d’experiències que generen (Manzini, 2015). Tots aquests aspectes són part del disseny i junts determinen el valor social de cada disseny:
«Only sustainable design is social design; and only a social future is sustainable».