3.3. Conceptes o factors del disseny d’interacció
3.3.4. Memòria
La psicologia tendeix a distingir els diferents tipus de memòria que s’utilitzen i els classifica en dos grans sistemes, anomenats memòria a curt termini i memòria a llarg termini. Però també cal distingir un tipus de memòria immediata, directament relacionada amb el sistema perceptiu, anomenada memòria sensorial que captura en imatges, sons i altres sensacions l’experiència real. Per reconèixer aquest tipus de memòria, cal fixar-se en què succeeix quan es tanquen els ulls i actua la capacitat de retenció, per advertir que s’ha capturat una imatge, instantània, de l’última cosa que s’ha vist.
La memòria a curt termini, també anomenada memòria operativa o de treball, actua en el present de cada situació. Les seves característiques principals són una capacitat limitada i la temporalitat funcional. És la memòria que s’utilitza en cada moment per prendre decisions o resoldre problemes concrets, gràcies a un procés de raonament que gestiona un nombre limitat d’unitats d’informació (entre tres i cinc, segons alguns científics i científiques, i entre set i nou segons altres). És la memòria que s’utilitza, per exemple, per marcar un número de telèfon que no es té «emmagatzemat» a la memòria.
El sistema de memòria a llarg termini és el que les persones sovint consideren memòria, és a dir, la capacitat de recordar allò que va sorprendre o que va succeir en el passat. A diferència de la memòria a curt termini, on la informació s’oblida si no s’apliquen processos de consolidació, la memòria a llarg termini és duradora, i es pot emmagatzemar i recuperar durant llargs períodes de temps. Entre els diferents tipus de memòria que es poden trobar en el sistema de memòria a llarg termini, es poden distingir conceptualment:
- Memòria episòdica: la que recorda episodis d’experiències prèvies, és a dir, moments que van succeir en un espai i temps específics.
- Memòria semàntica: permet recordar el significat de les paraules.
- Memòria procedimental: nodreix els hàbits, i facilita la realització de tasques apreses i d’activitats diàries.
Aquesta estructura de la memòria humana, sensorial, a curt termini i a llarg termini incideix directament en la presa de decisions i, per tant, té implicacions directes en la interacció entre les persones i el seu context. El disseny d’interacció ha de tenir presents les limitacions i les capacitats de la memòria per dissenyar adequadament els processos d’interacció.