3.3. Conceptes o factors del disseny d’interacció
3.3.3. Conceptes i categories
Els conceptes que elaboren els processos cognitius permeten establir una estructura del món exterior, coneguda i relativament estable, que s’organitza categòricament perquè les persones puguin desenvolupar-se amb facilitat i desenvolupar amb eficàcia les seves activitats habituals. Per categoria cal entendre una sèrie d’objectes que es consideren equivalents.
Els principis de categorització, formulats per Eleanor Rosch a la dècada dels anys setanta, tenen com a funció principal proporcionar la màxima informació amb el menor esforç cognitiu i mapar l’estructura del món percebut. Aquestes funcions s’aconsegueixen assignant atributs, i definint la informació percebuda i les seves implicacions, que tenen un impacte directe en la construcció cultural dels conceptes i les seves relacions. Segons Kleiber (1995), les categories constitueixen uns models cognitius idealitzats en què intervenen imatges mentals, i processos metafòrics i metonímics.
Els principis de categorització són:
- Economia cognitiva: categoritzar un estímul consisteix a buscar equivalències i diferències amb altres perquè es puguin utilitzar eficaçment per orientar la conducta.
- L’estructura del món percebut: els objectes del món posseeixen una sèrie de característiques que les persones poden correlacionar en funció d’allò que, com a espècie, perceben i, també, per la seva interacció amb l’entorn físic i sociocultural.
Les relacions que s’estableixen amb els atributs percebuts en els objectes i els components que configuren el món exterior es basen, fonamentalment, en característiques i qualitats comunes, atributs comuns de moviment percebuts per interacció, i similituds objectives en la forma i la identificació de formes tot ponderant semblances. Aquestes quatre operacions funcionals estableixen el nivell bàsic de coneixement dels objectes i determinen la dimensió vertical de categories. Aquest nivell bàsic és el que facilita la taxonomia conceptual que identifica el món percebut.
L’economia cognitiva dicta la dimensió horitzontal de categories que prova de distingir i relacionar els objectes mitjançant els criteris formals, necessaris i suficients, per diferenciar-los i agrupar-los en conjunts. Els prototips (conceptuals i formals) maximitzen el conjunt d’atributs i qualitats, representatius i comuns, d’una categoria d’objectes mentre que, gràcies a l’agrupació prototípica d’atributs, augmenten el caràcter diferenciador que els distingeix d’altres categories d’objectes.
Figura 11. Prototips, classe «taula» i classe «cadira»
Font: <https://www.computervisionblog.com/2009/06/shift-of-focus-relying-on-prototypes.html>.
Les principals característiques que presenten tots els components d’una categoria prototípica són: comparteixen atributs i qualitats; determinen un tipus d’interacció similar; es poden identificar per semblança i per la seva tipologia formal, i es poden representar imaginàriament i conceptualitzar-se.
La interrelació dels nivells dimensionals de categories (vertical-taxonòmic i horitzontal-prototípic) facilita l’organització cognitiva de les experiències, i constitueixen la base que impulsa els processos de representació i d’aprenentatge.