3. El disseny d'interacció: disciplines, models, principis i pràctiques

3.2. Interfícies, processos, estils i contextos d'interacció

3.2.1. Interfícies

Les interfícies són, bàsicament, unes superfícies, plataformes de contacte o instruments que se superposen a les especificitats tecnològiques i vehiculen les capacitats d’interacció de les persones. El seu disseny o configuració ha d’estar al servei de les relacions necessàries entre els sistemes que participen en el procés de comunicació i, per tant, ha d’interrelacionar codis i significats completament diferents per a cadascun dels entorns que es connecten. Les interfícies són els mitjans de traducció que transformen les expressions d’un sistema a un altre, converteixen, transposen i commuten elements, tot interpretant els recursos significatius d’un mitjà i atorgant-los el sentit necessari perquè puguin ser utilitzats en l’altre sistema. La interfície és el mitjà que facilita la comprensió de la informació generada per un entorn i la fa explícita mitjançant un sistema de representació, perquè pugui ser correctament interpretada per l’altre sistema de relació. Per poder realitzar aquest procés d’interconnexió, les interfícies utilitzen recursos lògics i mitjans físics que connecten un mínim de dos sistemes de comunicació diferents (Sharp, Rogers i Preece, 2019).