2.4. Responsabilitat social del disseny d’interacció
2.4.5. Perspectiva de gènere
Els éssers humans neixen en el si d’una cultura que determina el tipus de societat en què s’integren. A mesura que es desenvolupa, l’ésser humà va observant el món que l’envolta, i adquirint les pautes de conducta i els rols que imperen en l’entorn immediat. Els cervells humans perceben la informació circumdant i estructuren models de relació amb l’entorn social. Atès que, històricament, la societat i la cultura han estat dominades i estructurades pels homes, es veurà que la perspectiva masculina ha dominat les relacions de gènere que han orientat les expectatives generals de les persones.
El gènere es defineix com el conjunt de característiques essencials que defineixen un grup determinat de persones des d’un punt de vista sociocultural, més que no pas des d’un punt de vista estrictament biològic. El gènere es crea i es modela de manera natural durant el procés de creixement dins un entorn social, i en funció de les plantilles o els models socials de gènere que envolten les persones, aquestes adquireixen la seva identitat. Aquest procés es produeix en una societat en què han imperat els ideals i els models de masculinitat i feminitat, i cadascun dels seus membres intenta acomodar a la seva identitat a aquestes definicions de gènere.
Tanmateix, se sap que els models de gènere no han de coincidir necessàriament amb el dimorfisme sexual dels humans. Els sexes, les seves característiques físiques i biològiques, no han de determinar necessàriament la identitat de gènere. De fet, com afirma Kaufman, els ideals i els models de gènere, bàsicament, masculí i femení, varien d’una època a una altra, d’una cultura a una altra i d’una societat a una altra. I són els individus els que coneixen, integren o rebutgen aquestes definicions tradicionals de gènere, i les adapten a la seva manera de sentir-se, tot acomodant la seva pròpia identitat. El gènere és una experiència social que es configura a través de la interacció amb un conjunt de factors socials i, per aquest motiu, actualment cada vegada més persones es qüestionen aquests models tradicionals de gènere que no s’ajusten als estereotips tradicionals d’home i dona.
El disseny, compromès amb la societat i la cultura, ha d’implementar estratègies que fomentin l’equilibri de gèneres fugint d’estereotips anteriors i actuar com a agent actiu que promogui el canvi social, tot incorporant la diversitat d’identitats que actualment coexisteixen en la societat. El disseny pot fomentar l’equilibri de gèneres explorant el conjunt de característiques que defineixen les identitats dels diversos rols socials que adopten homes i dones, i projectar solucions de disseny no discriminatòries dirigides a persones, independentment del gènere amb què se sentin identificades.