2.4. Responsabilitat social del disseny d’interacció
2.4.2. El manifest d’Utrecht: «The Good Society»
Com a resposta a la societat de consum, i als criteris econòmics que imposen al disseny les normes comercials i de mercat, es van organitzar a Utrecht diverses biennals de disseny social (2005-2015) amb l’objectiu principal d’establir les bases per impulsar i posar en pràctica el rol social del disseny.
Una de les idees principals consensuades per dissenyadors i dissenyadores, professionals, i educadors i educadores que van participar en aquestes biennals és que els productes són inútils, i que no tenen sentit si només responen a les lleis del mercat i ignoren els entorns socials en què adquireixen significat (Bruinsma i Zijl, 2015).
El disseny per a una «bona societat» ha de promoure un món just i equitatiu, que garanteixi que tots els éssers humans tinguin accés als bens i els serveis necessaris per a una existència digna. Gràcies a la capacitat innovadora del disseny, els i les professionals han de contribuir tot formalitzant aquest ideal d’una manera atractiva, i col·laborar per posar-lo en pràctica (Bruinsma i Zijl, 2015).
Per assolir una «bona societat», s’estableixen deu premisses que orienten l’acció del dissenyador tenint en compte el seu impacte en la societat. Sintèticament, són:
- Compromís innovador. Els dissenyadors i les dissenyadores poden impulsar la innovació social, tot col·laborant activament amb els seus usuaris i les seves usuàries potencials, per desenvolupar bons productes i serveis.
- Dissenyar socialment. El disseny imprimeix qualitat a l’entorn social mitjançant la formalització de les interaccions socials entre usuaris i usuàries.
- Dissenyar de manera sostenible. Les propostes de disseny contribueixen a la gestió dels recursos naturals.
- Connectar ètica i estètica. La forma i l’ús de productes i serveis promouen comportaments que reflecteixen l’ètica de qui dissenya, i de l’usuari i la usuària.
- Aportar satisfacció. Si un disseny aporta un ús gratificant i la persona se sent satisfeta, s’estén la vida útil del producte.
- Actitud crítica. Els dissenyadors i les dissenyadores han d’adoptar una actitud crítica, atesa la seva influència en l’àmbit de les activitats i les relacions humanes, per promoure una societat oberta i justa.
- Disseny transparent. El disseny ha de mostrar les condicions i els processos del producte o servei, i no ser enganyós.
- Compromís. El dissenyador i la dissenyadora han de contribuir a millorar les condicions de vida, i aportar solucions als problemes quotidians de les persones.
- Ser radical. Els dissenyadors i les dissenyadores poden utilitzar la seva imaginació i la seva experiència per estimular, i per oferir solucions innovadores als problemes de la societat.
- La responsabilitat de la comunitat de disseny. Professionals i escoles de disseny han d’estimular noves perspectives del rol social del disseny.