2. El disseny d'interacció com a pràctica sociocultural

2.2. La dimensió comunicativa i cultural del disseny d’interacció

Les disciplines de disseny tradicionals es basen en els diversos formats preexistents i en canals de comunicació establerts per crear versions millorades de models presents (actuals). El procés d’innovació en aquestes disciplines sol estar vinculat a un procés de refinament dels productes existents. Tanmateix, el disseny d’interacció utilitza mitjans que estan en constant evolució. A diferència del disseny tradicional, el disseny de mitjans tecnològics ha d’innovar i fer propostes per a quelcom que no existeix o que no té referents específics. Per aquest motiu, abans de començar a dissenyar cal identificar què es vol projectar, quins codis de comunicació i convencions culturals de significat s’aplicaran, i quins instruments i recursos s’utilitzaran per formalitzar la proposta de disseny. Per orientar la innovació en els mitjans digitals, s’han d’abordar les tres consideracions que estableix Murray (2012):

• El mitjà digital té recursos propis i únics.
• El disseny digital ha de donar sentit a dispositius i sistemes tecnològics tot inventant o reelaborant convencions.
• El significat de les propostes digitals conforma la cultura humana, amplia la capacitat d’entendre el món de les persones i les connecta entre si.

Como afirma l’autor:

«Designers need to become more aware of the process of design as the invention and refinement of media conventions in order to move more quickly toward more mature, coherent, and expressive digital genres».

Els usuaris i les usuàries dels mitjans digitals no poden prescindir dels hàbits i les convencions apreses, i els dissenyadors i es dissenyadores han de proposar solucions innovadores que, tot ampliant les possibilitats d’interacció, integrin les experiències prèvies dels usuaris i les usuàries en les noves activitats.

Perquè els mitjans digitals s’integrin fàcilment en la societat, s’han de formalitzar d’acord amb els criteris participatius dels recursos i els instruments que articulen la comunicació i la cultura. Els mitjans de comunicació faciliten la transmissió de coneixement a través del temps i l’espai. La cultura estructura una xarxa de significats que es transmeten a través d’accions, expressions i representacions que simbolitzen conceptes que es comparteixen. Els missatges orals, l’escriptura, fotografies i imatges, jocs, pel·lícules, juntament amb ordinadors, televisors, telèfons, mòbils, tauletes i altres dispositius configuren els sistemes d’interrelació. Les noves tecnologies ofereixen noves oportunitats per definir i proposar noves formes d’expressió compartida.