1. La interacció

1.2. Disseny d’interacció

El disseny, com a disciplina projectual, ha evolucionat notablement les darreres dècades, i alhora ha anat ampliant progressivament el seu àmbit d’actuació. Una de les àrees que s’ha desenvolupat més els darrers anys i que requereix més atenció per part dels dissenyadors és, precisament, la implementació dels avenços tecnològics i digitals.

El repte de la tecnologia digital consisteix, actualment, a harmonitzar el seu desenvolupament i la seva implementació amb les possibilitats d’acció de les persones. L’objectiu principal consisteix a subordinar la complexitat dels entorns tecnificats, que requereixen coneixements específics i altament qualificats, i prioritzar el disseny de components i mitjans que condicionin, adequadament, espais digitalitzats comuns i compartits.

Però, com es defineix el disseny d’interacció? En tractar-se d’una àrea en constant evolució, es pot trobar un ventall de definicions que posen l’èmfasi en diferents aspectes de la disciplina. Aquí se’n coneixeran algunes de les més rellevants.

L’Associació de Disseny d’Interacció (IxDA, Interaction Design Association, www.ixda.org) considera que el DI (IxD, en anglès) defineix l’estructura i el comportament dels sistemes interactius. Per a l’associació, el rol dels dissenyadors consisteix a establir relacions significatives entre les persones i els productes i serveis que s’utilitzen en el procés interactiu.

En el prefaci del llibre de Bill Moggridge, Designing Interactions, Gillian Crampton Smith, acadèmica i investigadora de la interacció digital des dels anys vuitanta, afirma que el disseny d’interacció prova de configurar la vida quotidiana de les persones a través dels artefactes digitals en àmbits tan diversos com la feina, la llar, la cultura i l’entreteniment.

Bill Moggridge, dissenyador i fundador d’IDEO, ofereix dues definicions de disseny d’interacció:

• La definició estricta fa referència al «disseny d’aspectes subjectius i qualitatius de tot allò que és digital i interactiu, creant dissenys útils, desitjables i accessibles».
• La definició ampliada considera «el disseny de tot allò que és tant digital com interactiu».

Finalment, es recull aquí la reflexió que Stolterman i Lowgren fan a Thoughtful Interaction Design. A Design Perspective on Information Technology:

«Interaction design refers to the process that is arranged within existing resource constraints to create, shape, and decide all use-oriented qualities (structural, functional, ethical, and aesthetic) of a digital artifact for one or many clients».

Els dissenyadors i les dissenyadores reben encàrrecs de clients que valoren les seves propostes o resultats en funció d’interessos econòmics o de mercat, però Stolterman i Lowgren destaquen la importància de centrar els objectius de disseny d’interacció a crear, formalitzar i escollir les qualitats dels objectes que orienten l’ús d’artefactes digitals. D’aquesta manera, els processos de disseny compleixen el seu objectiu principal, orientar el conjunt de tasques que les persones dissenyadores han de realitzar.

El procés de disseny s’erigeix com una peça fonamental per planificar, analitzar, realitzar i avaluar de projectes de disseny. Els models, les teories, les metodologies i les tècniques del disseny són els instruments que es combinen per articular els processos de disseny que es posen al servei dels dissenyadors i les dissenyadores. Aquests recursos faciliten que qui dissenya obtingui una visió preliminar del problema a resoldre, i li permeten gestionar adientment la informació disponible i establir les relacions pertinents entre tots els components involucrats, per crear o generar una proposta o solució de disseny.

Per tenir una perspectiva de l’extensió del concepte d’interacció i les diferents concepcions que s’utilitzen d’ell en l’àmbit acadèmic, podeu consultar l’article de Janlert i Stolterman (2016).