El repte de la tecnologia digital consisteix, actualment, a harmonitzar el seu desenvolupament i la seva implementació amb les possibilitats d’acció de les persones. L’objectiu principal del disseny d’interacció consisteix a subordinar la complexitat dels entorns tecnificats que requereixen coneixements específics i molt qualificats. El disseny d’interacció ha de prioritzar la configuració dels components digitals amb solucions de disseny que, d’una banda, informin adequadament els usuaris de les seves capacitats d’acció i, de l’altra, que promoguin la senzillesa i la facilitat d’ús. Perquè aquest objectiu sigui efectiu, les propostes de disseny han d’incorporar, també, els criteris socials i culturals que comparteixen les comunitats humanes.
La implantació de les innovacions tecnològiques s’ha de basar en el coneixement dels mecanismes que regulen com es desenvolupen les activitats ordinàries i habituals de les persones, i utilitzar aquests recursos per concebre espais o entorns de comunicació adients. En paraules de McLuhan, traduir les possibles experiències mitjançant una «technology of explicitness» (1994, pàg. 57) que posi a disposició dels usuaris un sistema de referència que els informi i els guiï, de manera fàcil i efectiva, en el seu procés d’interacció amb els dispositius digitals. Una tecnologia explícita, comprensible i simplificada que guiï la interpretació dels usuaris, i que s’orienti a un sentit pràctic i directe de les relacions interactives.