4. Processos, mètodes i tècniques d'innovació per al disseny d'interaccions

4.1. El procés de disseny com a forma de raonament

La resolució de qualsevol problema de disseny requereix una certa combinació d’intuïció i racionalitat. Els processos, els mètodes i les tècniques de disseny constitueixen les eines o els controls de navegació, en paraules de Jones (1982), que es poden utilitzar per indagar i organitzar el viatge per tal de mantenir el rumb establert. Aquest conjunt d’instruments facilita la planificació del camí a seguir, trobar i assignar el màxim sentit a totes les dades a gestionar, i ponderar solucions durant el procés de recerca que permetin idear les millors propostes per al problema plantejat. Com afirma Jones (1982), resoldre qualsevol problema de disseny requereix una combinació pràctica d’intuïció i racionalitat que ajudi a aconseguir una comprensió més profunda de la realitat.

Per entendre els processos de raonament elemental, es poden utilitzar els mecanismes de la lògica formal descrits per Peirce, filòsof pragmatista, i implementar-los a la investigació del disseny. Per facilitar la comprensió d’aquests mecanismes de raonament, es pot simplificar el procés d’interacció, com fa Dorst (2017), en:

  • Elements, tant persones com objectes.
  • Interaccions entre aquests elements que generen unes pautes de relació.
  • Resultat que es produeix pel procés d’interacció.

Figura 14. Procés d’interacció
Font: adaptat de Dorst (2017)

Els processos bàsics de raonament que estableix Peirce són el deductiu, l’inductiu i l’abductiu.

La deducció parteix del coneixement dels elements que intervenen en cada situació i la seva manera de relacionar-se. Aquest coneixement permet raonar i proposar un resultat.


Figura 15. Procés deductiu
Font: adaptat de Dorst (2017)

La inducció parteix del coneixement dels elements que participen en la situació i el resultat que es genera. L’objectiu principal d’aquest procés de raonament és elaborar uns supòsits que permetin establir pautes de relació entre fets i resultats.


Figura 16. Procés inductiu
Font: adaptat de Dorst (2017)

La deducció i la inducció han dominat la manera de conèixer el món, i constitueixen la base dels processos tradicionals de raonament científic. Però si es volen dissenyar solucions noves o creatives, aquests processos no són suficients en si mateixos: cal utilitzar l’abducció.

L’abducció es pot presentar combinant els recursos de raonament de maneres diferents. El principi que ordena el procés abductiu es regeix per observar i examinar allò que succeeix, i permetre que els fets mateixos suggereixin solucions. Aquest procés és el que facilita la generació de noves idees, fa sorgir l’objecte creatiu, i introdueix noves maneres d’entendre i abordar els problemes habituals (Barrena, 2007). Dorst distingeix dos tipus de processos creatius que utilitzen l’abducció com a procés de raonament per trobar solucions:

  • L’abducció basada en l’experiència, que utilitza models de relacions ja establerts i amb resultats comprovats per arribar a una solució. En aquest procés, les propostes innovadores queden limitades perquè no es qüestiona com es realitzen les interaccions.

Figura 17. Abducció basada en l’experiència
Font: adaptat de Dorst (2017)
  • L’abducció creativa o de disseny, que prova d’imaginar quins elements, existents o de nova creació, poden generar unes pautes d’interacció que puguin arribar a produir el resultat que es pretén aconseguir.

Figura 18. Abducció creativa o de disseny
Font: adaptat de Dorst (2017)

Es pot concloure que el procés de raonament més adequat per al disseny és la resolució de problemes a través de l’abducció. El disseny s’ha de fixar en la manera com són les coses per conèixer-les, tot utilitzant el raonament deductiu i aprofitant el raonament inductiu per mirar d’entendre com són les coses probablement; però, per realitzar hipòtesis de com podrien ser les coses, s’ha d’utilitzar el raonament abductiu. És per això que el disseny se sol associar amb la creativitat i la ideació, en comptes de fer-ho amb l’anàlisi (Verganti, Vendraminelli i Iansiti, 2020).