3.3. Conceptes o factors del disseny d’interacció
3.3.2. Atenció
L’atenció és un factor estretament lligat a la percepció. Allò que crida l’atenció, o allò en què les persones es fixen deliberadament, determina els estímuls i el tipus d’informació que es processarà amb el sistema perceptiu. L’atenció es defineix com la capacitat humana de seleccionar una part de la informació que prové del món real, i d’ignorar allò que en cada moment o situació no interessa. D’aquesta manera, l’atenció facilita el processament dels estímuls més rellevants en cada situació, tot cercant amb eficiència la informació que conté l’entorn en funció dels objectius personals, i de les característiques i les qualitats dels objectes i els esdeveniments percebuts.
Els centres d’atenció de les persones estan determinats per dos tipus de components que es poden distingir: la selecció dirigida a objectius i la captura impulsada per estímuls. El primer té un caràcter voluntari. L’atenció selectiva reflecteix les eleccions o les preferències sobre els objectes en què les persones es fixen expressament i que volen aprehendre. L’atenció automàtica o involuntària deriva de les característiques dels estímuls que emeten els objectes de l’entorn que reclamen interès.