3. El disseny d'interacció: disciplines, models, principis i pràctiques

3.2. Interfícies, processos, estils i contextos d'interacció

3.2.4. Contextos i entorns d’interacció

Els contextos d’interacció es caracteritzen per presentar entorns tecnològics digitalitzats on desenvolupar activitats. La informació digital es pot representar per mitjans físics (interacció tangible), virtuals (interacció o realitat virtual), o mitjançant una combinació entre ambdós (interacció o realitat augmentada). Aquests entorns contextuals es caracteritzen per propiciar interaccions dinàmiques en què participen simultàniament la majoria dels sentits. Els usuaris i les usuàries desenvolupen les seves activitats en funció dels estímuls percebuts en cada situació, i utilitzen processos de reconeixement i d’associació conceptual per processar la informació percebuda. Les pràctiques de les persones en els entorns interactius s’han d’organitzar a partir d’experiències conegudes i assumides, tot traslladant hàbits i criteris de comportament que s’utilitzen en la realitat (Spence, 2016).

Perquè els models experiencials siguin realment eficaços, cal que els escenaris proposats integrin de manera transparent els recursos tecnologicodigitals utilitzats, hardware i software (Blacker, 2019), de manera que l’entorn interactiu utilitzi referents orientatius que mostrin clarament la interacció, i guiïn adequadament els i les participants en el desenvolupament de les seves activitats. Els elements interactius han de semblar familiars, presentar-se o expressar aspectes coneguts, i proposar activitats habituals i experiències fundades en coneixements i convencions compartits per la comunitat (Gondomar, 2020).

L’anomenada embodied interaction enfatitza la interacció amb el món, allò que succeeix en cadascuna de les situacions en què s’interactua amb els artefactes tecnologicodigitals. Dourish (2004, pàg. 126) va proposar una primera definició: «Embodied Interaction is the creation, manipulation, and sharing of meaning through engaged interaction with artifacts». Aquest tipus d’interacció es produeix amb els sistemes tecnològics que integren el món físic i social, i aquesta realitat condiciona la manera d’interactuar de les persones. De manera que aquesta perspectiva contempla no només com s’actua sobre la tecnologia, sinó també com s’actua a través seu. La embodied interaction constitueix una perspectiva de disseny que prova d’analitzar i incorporar, al procés d’interacció, el significat de com es realitzen les accions i quins efectes produeixen, com s’interactua i s’entén la relació de les persones amb els productes i els serveis tecnològics a través de l’acció, i com es comparteix amb els altres individus el significat de les pròpies activitats:

«The embodied interaction perspective begins to illuminate not just how we act on technology, but how we act through it».

(Dourish, 2004, pàg. 154)