1. La interacció

1.1. Concepte d’interacció

El concepte d’interacció designa una acció o influència mútua o recíproca, segons el DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans). Per tant, la interacció designa el conjunt de relacions mútues entre els diferents components que participen en una acció.

Les relacions entre els diferents components que intervenen en la interacció depenen de com s’influeixen els uns als altres i de les possibilitats d’acció. Per aquest motiu, cal tenir en compte que les característiques i les qualitats dels components que intervenen en un procés interactiu delimiten les possibilitats d’acció, en funció de les capacitats i les limitacions que presenta cadascun d’ells. És a dir, les característiques i les qualitats que presenten els components d’una relació interactiva ofereixen un conjunt d’estímuls que influeixen, mútuament, en les reaccions dels altres components en funció de les seves capacitats i les seves limitacions.

Els éssers humans som naturalment interactius. El món físic és interactiu en si mateix; en ell, s’estableixen interrelacions que determinen les dinàmiques i els vincles dels seus components. En el cas dels éssers humans, el procés interactiu s’estén al context sociocultural que constitueix l’entorn habitual on es construeixen i desenvolupen les relacions humanes.

L’ésser humà percep el món que l’envolta, les seves característiques i les seves qualitats físiques, i processa aquesta informació per elaborar conductes, judicis i valoracions. Unes conductes, uns judicis i unes valoracions que participen en la seva manera de relacionar-se, tant amb els objectes com amb els seus semblants. El comportament de l’ésser humà, la seva manera d’interactuar, depèn tant del context sociocultural en què està immers com de l’entorn físic que l’envolta.